D / dēbellātrix
noun

dēbellātrix

gen. dēbellātrīcis · gender feminine · decl. 3rd
debellator
a conqueress, she that conquers
a conqueress, she that conquers (late Lat.).—
Prop.: Phrygiac Graecia, Tert. Apol. 25. —
Prop.: Phrygiac Graecia, Tert. Apol. 25. —
figuratively
Trop.: pudoris et famae libido, Lact. 1, 9.