D / dē-spŏlĭo
verb transitive

dē-spŏlĭo

2nd PP dē-spŏlĭāre · 3rd PP dē-spŏlāvi · 4th PP dē-spŏlātum · conj. 1st
to rob, plunder, despoil; aliquem (aliquid) aliqua re
dep.: quos despoliatur, with depopulatur, Afran. ap. Non. 480, 13), to rob, plunder, despoil (rare, but good prose).—Constr., aliquem (aliquid) aliqua re: ne se armis despoliaret, * Caes. B. G. 2, 31, 4: me despoliat, Plaut. Men. 5, 2, 53; cf. id. Cas. 4, 4, 4; Ter. And. 4, 5, 21; Cic. Att. 7, 9: Dianae templum, Cic. Verr. 2, 3, 21 fin.: digitos suos, Plaut. Mil. 4, 2, 57: despoliari triumpho, Liv. 45, 36.