D / disserto
verb frequentative transitive

disserto

2nd PP dissertāre · 3rd PP dissertāvi · 4th PP dissertātum · conj. 1st
to discuss; argue; debate absol
to discuss, argue, debate a thing; or to dispute, converse, treat respecting a thing (ante-class. and post-Aug., esp. in Tac.): quid ego cum illo dissertem amplius? Cato ap. Paul. ex Fest. p. 60, 1 Müll.: dic mihi istuc, quod vos dissertatis, Plaut. Men. 5, 2, 58; cf.: vim Romanam pacisque bona dissertans, Tac. H. 4, 69; so, haec atque talia, id. A. 12, 11.—Absol.: ostentandi gratia magno conventu hominum, Gell. 7, 14, 9: totis exercitibus coram dissertare, Tac. A. 13, 38.