E / ex-alto
verb transitive

ex-alto

2nd PP ex-altāre · 3rd PP exāvi · 4th PP exātum · conj. 1st
altus (postAug.; mostly eccl. Lat.).
To raise; elevate; exalt
To raise, elevate, exalt: deus alia exaltat, alia submittit, Sen. Q. N. 3 prooem.: TERMINOS VETVSTATE COLLAPSOS, Inscr. Fabr. p. 748, no. 555: solium, Vulg. Isa. 14, 13.—
figuratively
Trop.: exaltare, Deus, be praised, Vulg. Psa. 56, 5: vocem, id. Isa. 13, 2 et saep.—
To deepen
To deepen: fodiunt (sulcos) et exaltant in tres pedes, Col. 3, 13, 4: sulcum, id. 3, 13, 9: orbem ablaqueationis, id. 4, 4, 2.