I / incessābĭlis
adjective

incessābĭlis

neut. incessābĭle
2. in-cesso
unceasing; incessant; incessantly
unceasing, incessant (post-class.): labor, Mart. Cap. 1, 14; Cael. Aur. Tard. 4, 6.—Adv.: in-cessābĭlĭter, incessantly, Mart. Cap. 9, 303; Hier. Ep. 64.