I / in-jūcundus
adjective

in-jūcundus

fem. in-jūcunda · neut. in-jūcundum
Unpleasant
Unpleasant (class.): minime nobis injucundus labor, Cic. Fin. 1, 1, 3: rumor bonis, id. Q. Fr. 3, 8, 4: odor, Plin. 25, 7, 36, § 74: sonus vocis, Gell. 13, 20, 12: schemata, Quint. 4, 5, 4: non injucundus auctor, id. 10, 1, 124. —Comp., Cael. Aur. Tard. 1, 4, 123.—
Harsh; unpleasantly
Harsh, severe: adversus malos, Tac. Agr. 22. — Adv.: injūcundē, unpleasantly: res injucundius actae, Cic. Att. 1, 20, 1.