I / insĭpĭentĭa
noun

insĭpĭentĭa

gen. insĭpĭentiae · gender feminine · decl. 1st
want of wisdom; senselessness; folly
want of wisdom, senselessness, folly (class.): ita fit, ut sapientia sanitas sit animi, insipientia autem quasi insanitas quaedam, quae est insania eademque dementia, Cic. Tusc. 3, 5, 10; 3, 28, 68; Plaut. Am. prol. 36; id. Mil. 3, 3, 5; id. Poen. 5, 2, 130.