I / insomnĭa
noun

insomnĭa

gen. insomniae · gender feminine · decl. 1st
(plur. , , Plin. 20, 9, 33, § 82; Prop. 2, 25, 47; Val. Fl. 1, 329; 7, 6; 2, 140) [insomnis]
sleeplessness; want of sleep
sleeplessness, want of sleep (class.): consequitur comes insomnia, Caecil. ap. Non. 209, 15: aut mox noctu te adiget horsum insomnia, Ter. Eun. 2, 1, 13 Fleck. (Umpfenbach, adigent, v. insomnium): incitabatur insomnia, Suet. Cal. 50.—In plur.: neque insomniis, neque labore fatigari, Sall. C. 27, 2: insomniis carere, Cic. de Sen. 13, 44.