I / intŏlĕrantĭa
noun

intŏlĕrantĭa

gen. intŏlĕrantiae · gender feminine · decl. 1st
intolerans.
impatience
Act., impatience: intolerantia, cum injurias, quae sunt ferendae, non toleramus, neque ferimus, Gell. 17, 19, 5.—
Pass.
Pass.
Unendurableness
Unendurableness: sitis, Oros. 5, 15.—
insufferableness; insolence
Esp., of conduct, insufferableness, insolence: superbia atque intolerantia, Cic. Clu. 40 fin.: regis, id. Agr. 2, 13, 33: morum, Suet. Tib. 51: fletoris, Vulg. 2 Macc. 9, 10.