I / ĭtĭto
verb frequentative intransitive hapax

ĭtĭto

2nd PP ĭtĭtāre · conj. 1st
to go
v. freq. n. [ito], to go: exsequias ititant, Naev. ap. Calp. Pis., acc. to Merul. Fragm. Enn. p. 417.