O / ŏpĭtŭlātor
noun

ŏpĭtŭlātor

gen. ŏpĭtŭlātōris · gender masculine · decl. 3rd
a helper; aider; succorer
a helper, aider, succorer (post-class.): opitulus Juppiter, et opitulator dictus est, quasi opis lator, Paul. ex Fest. p. 184 Müll.: sodalis opitulator, App. Flor. 3, p. 353, 25; Hier. in Isa. 7, 17, § 10.