P / pellūcĭdus
adjective

pellūcĭdus

fem. pellūcĭda · neut. pellūcĭdum
(), , perluceo
transparent; pellucid
transparent, pellucid.
Lit.: membrana, Cic. N. D. 2, 57, 142: deos induxit Epicurus perlucidos et perflabiles, id. Div. 2, 17, 40: fons, Ov. H. 15, 157; cf.: arcanique fides prodiga perlucidior vitro, Hor. C. 1, 18, 16: perlucidus, crenidatus, armillatus, in a transparent garment, Sen. Const. Sap. 18: pellucidus ostro, Mart. 12, 38, 3.—
very bright by extension
Transf., very bright: illustris et perlucida stella, Cic. Div. 1, 57, 130.