P / persĕvērantĭa
noun

persĕvērantĭa

gen. persĕvērantiae · gender feminine · decl. 1st
steadfastness; constancy; perseverance
steadfastness, constancy, perseverance (syn. pertinacia): perseverantia est in ratione bene consideratā stabilis et perpetua permansio, Cic. Inv. 2, 54, 164; id. Phil. 7, 5, 14: disputandum est, aliud an idem sit pertinacia et perseverantia, id. Part. Or. 19, 65: nautarum, Caes. B. C. 3, 26; Vulg. 2 Macc. 14, 38.—
long continuance; tediousness by extension
Transf., objectively, long continuance, tediousness: belli, Just. 3, 4, 4.