P / perspĭcŭus
adjective #2949

perspĭcŭus

fem. perspĭcua · neut. perspĭcum
transparent; clear
transparent, clear (syn. tralucidus).
Lit.: aquae, Ov. M. 5, 588: sal, Plin. 31, 7, 39, § 79: calix, Mart. 4, 86, 2: gemma, id. 8, 68, 5: nives, i.e. crystals, Stat. S. 3, 3, 94.—
evident; clear; manifest figuratively
Trop., evident, clear, manifest, perspicuous (very freq. and class.; syn. evidens): quasi vero hoc perspicuum sit constetque inter omnes, Cic. N. D. 3, 4, 11: quid potest esse tam apertum, tamque perspicuum, id. ib. 2, 2, 4; id. Rosc. Am. 7, 18: adultera tenui veste perspicua, known by, Sen. Contr. 2, 15 fin.: perspicuum est, quod, etc., Vulg. Gen. 26, 9.—Hence, adv.: per-spĭcŭē, evidently, clearly, manifestly, perspicuously: plane et perspicue expedire aliquid, Cic. Fin. 3, 5, 19: aperte et perspicue, Cic. Verr. 1, 7, 20: perspicue falsa, id. Cael. 11, 26: dilucide atque perspicue, Plin. 18, 28, 68, § 274.