P / pĕtŭlantĭa
noun

pĕtŭlantĭa

gen. pĕtŭlantiae · gender feminine · decl. 1st
sauciness; freakishness; impudence
Lit., sauciness, freakishness, impudence, wantonness, petulance (class.; syn. lascivia): itaque a petendo petulantia, a procando, id est poscendo, procacitas nominata est, Cic. Fragm. ap. Non. 23, 18: petulantia et libido magis est adulescentium quam senum, id. Sen. 11, 36: petulantia et audacia, id. Caecin. 35, 103; cf.: te non ulla meae laesit petulantia linguae, Prop. 1, 16, 37.—In plur.: Naevius ... cum ob assiduam maledicentiam et probra in principes civitatis ... in vincula conjectus esset ... in his fabulis, delicta sua et petulantias dictorum, quibus multos ante laeserat, diluisset, insolent language, libels, Gell. 3, 3, 15.—
carelessness; heedlessness
In a milder sense, carelessness, heedlessness (ante-class.): linguae, Suet. Tib. 61; Plaut. Cist. 4, 2, 3.—
by extension
viciousness
Of animals, viciousness: cornuti fere perniciosi sunt propter petulantiam, Col. 7, 6, 4.—
exuberance; luxuriance
Of things, exuberance, luxuriance: ramorum, Plin. 16, 30, 53, § 124: morbi, violence, Gell. 12, 5, 9.