P / prae-fīdens

prae-fīdens

Part. [fido]
trusting too much; over-confident; self-confident
trusting too much, over-confident (rare but class.): exsultantem te et praefidentem tibi Repriment legum habenae, self-confident, rash, Poët. ap. Cic. de Or. 3, 41, 166; so, homines sibi praefidentes, Cic. Off. 1, 26, 90.—Adv.: praefīdenter, too confidently (late Lat.); comp.: praefidentius, Aug. Ep. 55.