S / salvo
verb transitive

salvo

2nd PP salvāre · 3rd PP salvāvi · 4th PP salvātum · conj. 1st
to save
to save (late Lat.; opp. perdere; syn.: servo, conservo), Veg. Vet. 3, 23, 3; Lact. de Ira Dei, 5, 7; Hier. Ep. 20, 4; Vulg. Isa. 4, 2; id. Amos, 2, 14; Sedul. 1, 109.