S / scĕlĕrōsus
adjective

scĕlĕrōsus

fem. scĕlĕrōsa · neut. scĕlĕrōsum
full of wickedness; abominable; accursed
full of wickedness, vicious, abominable, accursed (ante- and post-class.): ubi ego illum scelerosum et impium inveniam? Ter. Eun. 4, 3, 1: scelerosa et polluta mulier, App. M. 10, p. 253, 2: scelerosa atque impia facta, Lucr. 1, 82: o diem scelerosum et indignum, Afr. ap. Non. 174, 29.—As subst.: scĕlĕrōsus, i, m., a wicked or vicious person, a wretch, Lucil. ap. Non. 174, 27.