S / sēmĭ-ermis
adjective

sēmĭ-ermis

fem. sēmĭ-erma · neut. sēmĭ-ermum
(, v. Liv. 27, 1, 15 Drak.; cf. semesus), e (in Liv.), and (), (in Tac.), arma
half-armed; badly; indifferently armed
half-armed, badly or indifferently armed: mille semermes per agros palati sunt, Liv. 39, 31: multitudo, id. 22, 50; 23, 5: exercitus, id. 25, 19; 27, 1 fin.: cum sex milibus semiermium, id. 28, 16; 30, 28; 31, 41; 40, 58: hosti et paucos ac semermos cogitanti, Tac. A. 1, 68; 3, 39 and 45.