S / sĭmŭlātor
noun

sĭmŭlātor

gen. sĭmŭlātōris · gender masculine · decl. 3rd
A copier poetic
A copier, imitator (poet. and very rare): excitat artificem simulatoremque figurae Morphea, Ov. M. 11, 634: humani qualis simulator simius oris, Claud. in Eutr. 1, 303.—
A feigner; pretender; counterfeit
A feigner, pretender, counterfeit, hypocrite, simulator, etc. (the class. signif. of the word).
With gen.: animus cujus rei libet simulator ac dissimulator, Sall. C. 5, 4:…
With gen.: animus cujus rei libet simulator ac dissimulator, Sall. C. 5, 4: segnitiae, Tac. A. 14, 57: belli, Luc. 4, 722.—
absol
Absol.: in omni oratione simulatorem, quem εἴρωνα Graeci nominarunt, Socratem accepimus, * Cic. Off. 1, 30, 108: benevolus et simulator, Q. Cic. Pet. Cons. 10, 39: callidus et simulator, Tac. A. 13, 47.