B / brūtesco
verb

brūtesco

2nd PP brūtescĕre · conj. 3rd
to become brutish; rough; unreasonable
v. inch. [brutus], to become brutish, rough, unreasonable (postclass.), Sid. Ep. 4, 1 fin.; Lact. 7, 12, 24; Ven. Ep. praef. carm. 6, 5.