C / casso
verb intransitive

casso

2nd PP cassāre · 3rd PP cassavi · 4th PP cassatum · conj. 1st
(), , , rare collat. form of quasso (only in Plautus)
to shake; waver
to shake, waver: ubi bacchabatur aula, cassabant cadi, Plaut. Mil. 3, 2, 41; cf. v. 37: capitibus cassantibus, id. Bacch. 2, 3, 71; cf. quasso, II.