C / com-mĭsĕresco
verb transitive

com-mĭsĕresco

2nd PP com-mĭsĕrescere · conj. 3rd
to commiserate; have sympathy with
v. inch. a., to commiserate, have sympathy with (anteclass.): servos, Enn. ap. Non. p. 472, 29 (Trag. v. 222 Vahl.): Priamus si adesset, ipse ejus commiseresceret, Pac. ap. Serv. ad Verg. A. 11, 259 (Trag. Rel. v. 391 Rib.): ut illius conmiserescas miserulae orbitudinis, Turp. ap. Non. p. 146, 18 (Com. Rel. v. 211 ib.).—Impers., with acc. pers. and gen. rei: Bacchidem ejus commiseresceret, Ter. Hec. 1, 2, 54.